Descripció geogràfica de la Conca de Barberà

La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord de la província de Tarragona.

Limita al Nord amb la Segarra, al Nord-est amb l'Anoia, al Sud-est amb l'Alt Camp, al Sud amb el Baix Camp, al Sud-oest amb el Priorat, a l'Oest amb les Garrigues i al Nord-oest amb l'Urgell.

Els 650,2 km² de superfície de la comarca representen el 2,03% del territori de Catalunya i el 10.34% de la província de Tarragona. Formen la Conca 22 municipis, incloent 56 nuclis de població distribuïts bàsicament en dues unitats fisiogràfiques ben definides: la Conca –o Conca Estricta, amb la pròpia capital comarcal com a centre - i la Baixa Segarra, amb Santa Coloma de Queralt com a nucli de referència, les quals constitueixen veritables subcomarques, tan pel seu caràcter físic com per la seva estructura socioeconòmica. Amb tot, la Conca de Barberà presenta una estructura territorial complexa però força complementària.

La Conca de Barberà fou creada en la divisió comarcal de 1936 unint tres zones limítrofs però que pertanyen a tres comarques naturals diferents:

• La Conca estricta (sector centre i sud de la comarca). És una depressió formada per les conques dels rius Francolí i Anguera, compren els municipis de Vilaverd, Montblanc, L'Espluga de Francolí, Vimbodí i Poblet, Blancafort, Pira, Barberà de la Conca, Forès, Solivella, Sarral i Rocafort de Queralt.

• La Baixa Segarra (sector nord de la comarca). És la zona sud de l'altiplà de la Segarra; i compta amb una orografia molt diferent de la resta de la comarca. Comprèn els termes de Pontils, Les Piles, Conesa, Passanant i Belltall, Savallà del Comtat, Llorac, Vallfogona de Riucorb i Santa Coloma de Queralt. Aquesta zona de la comarca pertany a tres conques hidrogràfiques diferents: la de l'Ebre, a través del riu Corb; la del Llobregat, a través de la riera de Clariana, afluent de l'Anoia; i la del Gaià.

• El sector nord-est de les Muntanyes de Prades (sector sud-occidental de la comarca). Les muntanyes de Prades foren repartides entre les comarques veïnes, així passaren a formar part de la Conca els municipis de Vallclara i Vilanova de Prades, tanmateix algunes terres passaren als municipis de Vimbodí i Poblet, L'Espluga de Francolí i Montblanc.

• Un cas a part és el municipi de Senan, que pertany geogràficament a l'Urgell, però que fou adherit a la Conca.
  
  
  

La comarca és una cruïlla de camins entre les terres de Tarragona, de Lleida i de Barcelona, fet fonamental per entendre el seu desenvolupament econòmic i la gran concentració d'infraestructures lineals en un espai limitat. Així, a la comarca hi ha quatre línies elèctriques d'alta tensió, una autopista, una línia de ferrocarril, una línia de tren d'alta velocitat, una carretera nacional, dues comarcals i un projecte d'autovia.